1. |
Creació
00:47
|
|||
|
No puc culpar als meus pares
de la seva creació
Qui m’ha fet tan miserable
qui m’ha fet, doncs, tan gelós
Perquè el pudor acabi vencent
i no encaixi a cap lloc
perquè entre totes les paraules
ragi la imaginació
i el silenci encarni el soroll
i el millor possible dels mons
sigui la decepció
|
||||
2. |
Fred
02:57
|
|||
|
La fusta gemegosa
uns peus amb dents fosques
Un fred obert en ones
sortint de cantimplores
El que ofega més
val a dir que és persistent
Sentir-se estranger
entre aliments inexistents
La premsa hidràulica
imprimint diaris a mà
que esperaran assentats en un banc
però acabaran mullats
Uns llavis que tremolen
trencats com una aurora
d'escarabats sota roques
que oloren la seva corona
El que ofega més
val a dir que és persistent
Sentir-se estranger
entre aliments inexistents
La premsa hidràulica
imprimint diaris en va
que esperaran assentats en un banc
però acabaran mullats
|
||||
3. |
Daniel
05:10
|
|||
|
en un hivern planer
han sembrat guineus per córrer
una altra competició
ha imprès bitllets de ficció
Demà se sabrà
si ets candidat
o només vas apostar
per un futur esquerp
que ni ell mateix se sosté
Últimament estàs veient fantasmes per on no n’hi ha
D’alguna manera havies de superar el viure en la foscor
Tot per uns jutges temporals, sacrosants de la Inquisició
que et van donar l’oportunitat per sortir del cau,
però no la vas aprofitar
En l’univers paral·lel
vas ser motiu d’anhels
però en aquest, on vius
t’has convertit en una llauna més
Demà se sabrà
si estàs preparat
o només vas apostar
per un desig que no esdevé
quan ni tu mateix et sostens
|
||||
4. |
Fars
03:37
|
|||
|
Tot semblava ser que havíem partit
d’aquella sort de port o zona de confort
fins que vaig gosar de mirar més enllà
i em van travessar les pors de l’oceà
En el vèrtix més alt d’aquell vèrtig vital vaig tornar
fins al punt d’enganyar el meu propi mirall en el mar
Podria estar orgullós de tu si no estiguessis ara tan lluny
Només caient en el vaivé podria dir que mai et veuré
Més que una gota de sal
que no vaig poder pair
per què doncs seguir menjant
si només em fa ferir
i el dolor és el pas al pais
que espera per rebre’m
Veig el far al final, no és bona senyal
que estigui apagat en la seva nit
Mentre trec els llumins efectius pels matins
de polvorosa boira
|
||||
5. |
Renaixença
02:39
|
|||
6. |
Contrallum
03:35
|
|||
7. |
Dilluns
03:13
|
|||
|
Estic esbojarrat de treballar en un món que no m’omple
com un fruit sec, m’absorbeixen les hores que no roden
escric en un paper tot el que penso i ho deixo a la bústia
malgrat tenir por als canvis
espero arribar algun lloc que no sigui el sanatori per animals
els hi diré que m’enviïn a casa perquè allà em sentiré igual
Veig més de quatre parets i estic ple de ciment per dins
No tan brut em van pintar el paisatge quan em van vendre el pis
Potser he estat jo qui ho ha cobert de cendra després
de cremar il·lusions i promeses
l’oasi en forma de pantà florit està ensorrant el sostre
la piscina buida en el moment de la caiguda desastrosa
el pantà de dalt es van confondre i va acabar abraçant l’abisme
i jo amb el meu cos aixafat vam començat un nou dia
|
||||
8. |
Tot Neguit
02:44
|
|||
|
Veig l’horitzó al fons
però el que de veritat veig és la finestra
de la meva habitació
a través del vidre
amb un pijama de reixes
reso amb genuflexions a una pedra
que truqui o trenqui la porta i m’ajudi a sortir
d’aquesta torre de sorra que envolta la vida
arruinada per la rutina
destrossaré pacíficament la mina
de carbó que m’ha tacat la camisa
Ara que ja soc lliure
puc començar a escriure
però només trobo gomes de borrar
L’expectativa va ser la clau
perquè em quedés tancat somiant
sé que hi ha algú al darrere
sospirant per un final on tothom sigui protagonista
i memòria pel futur
però el destí és un carrer prim i no tots els cotxes poden passar i ara entenderàs
aquest núvol que hem teixit amb sang i fetge
de tant treballar de dilluns a diumenge
|
||||
9. |
Empuriabrava
02:47
|
|||
|
De camí a la platja
s’ha poblat de nou un mercat
venen roba i discos afònics de segona i última mà
aquesta tramuntana arrossega la sorra però no el soroll
Entre crits de guerra, competeixen per ser el millor venedor
Entre crits de guerra, absorbeixen el color de la cordialitat
Amb un pàlid gest els melons agafen una insolació
Els peixos bateguen encara i esquitxen sang al botxí vestit de blanc
Davant uns gronxadors van i venen sense saludar ni despedir
En ells uns nens de cera, competeixen per ser qui salti més lluny
En aterrar a terra, el guanyador aixafa un saltamartí
el qual no se’n va saber avenir
i encara dubta de si viu o mor
entre el sol i el dors d’un peu
|
||||
10. |
L'Últim Consol
04:03
|
|||
|
és un mal de cap
que només podia acabar
en atzucac
dispers en una paret
on em va portar el fullet
que no va tenir pietat
ni un avís per l’abisme
que m’estava a punt d’envair
ni una mísera pista
per saber el que anaves a dir
quan em vaig sorprendre
de que tinguesis les mans fredes
és un mal de cap
que només podia acabar
en un adéu
tan simple i tan breu
com un fil de vent que deixa
una anècdota més
amb tanta tendresa
que es fonia en el moment
i ara tot el que queda
és una cançó o un intent
per fugir cap a on sigui
a un idil·li sense miralls
per fugir cap a un refugi
idil·li idiota que m’estàs matant
tant
|
||||
La Nada Colectiva Barcelona, Spain
If you like El Postadàmic, you may also like:
Have Some Shame
by don't get lemon
Gutsy New Romantic synthpop from Austin, Texas with hooks and heartache galore.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
AMARGO
by Nina Maia feat. Chica Barreto
featured on Bandcamp Radio Apr 23, 2024
go to album
Dreamy indie rock a la Duster/Sparklehorse with interesting with dynamic shifts and subtle hooks to keep things moving along.
go to album
Miranda Winters of Melkbelly assembled an all-female band for this solo LP of alt-rock rippers chronicling youth decay and adult complexity.
go to album
Four Singles
by Operator Music Band
Four speaker-melting singles from New York's premiere "live techno" outfit, descended from vintage synthwave, deep house, and dance punk.
go to album
Off-kilter Portland indie rockers make an unexpected return with a tight three-track EP, their first new release in 12 years.
go to album
